Contingut:
La botifarra amb mongetes, o botifarra amb seques, és un plat clàssic i tradicional de la cuina catalana, molt senzill però també molt característic d'aquesta cuina. L'associació de mongetes i botifarra existeix també a la cuina occitana, germana de la catalana, en un dels seus plats més populars: l'anomenat caçolet, tot i que la preparació és molt diferent.
Les mongetes seques varen ser introduïdes a la cuina catalana a partir del segle XVI, amb altres productes originaris d'Amèrica. D'altra banda, la botifarra es deia llonganissa o llangonissa, i encara es continua dient així en algunes comarques. A l'època de la Renaixença catalana, a la segona meitat del segle XIX, és quan aquest plat es va fer molt popular. En aquesta època, Felip Cirera, que de vegades signava com a Felip de Palàcio, al llibre Avisos o sian reglas senzillas a un principiant cuyner o cuynera adaptadas a la capacitat dels menos instruhits, ja parlava de mongetes estofades o guisades cuites amb butifarra. Cap el 1830 també apareix la recepta al Nou manual per cuinar amb tota perfecció i l'any 1835 apareix al llibre anònim La cuynera catalana, tot i que encara utilitzen el mot llonganissa per referir-se a la botifarra.
A les fondes de sisos barcelonines del segle XIX (fondes on les classes mitjanes i populars podien menjar menús cassolans a preus assequibles. El nom ve de sis (reals), que era el preu de passar-hi una nit. L'àpat valia uns dos reials) aquest plat era conegut com a les onze mil verges, segurament pel nombre de mongetes, i la butifarra era una noia del país.
El 1932 apareix la recepta de botifarra amb mongetes, així com d'altres on aquestes estan cuites en forma d'escudella, amb el seu sofregit i la seva picada, a El llibre de la cuina catalana de Ferran Agulló.
Canvis i devolucions
|
Avís legal i cookies-Condicions d'ús
|
Política de privacitat
Segueix-nos a Facebook
Segueix-nos a Google+
Segueix-nos a Pinterest
Descarrega't la nostra APP Android i iPhone
